La història de l'ésser intemporal de Collegats:

La història geològica, a Collegats, comença fa uns 144 milions d’anys. Un braç del mar Atlàntic, amb una fondària de menys de 10 metres, ocupa la regió. Les aigües són salobres, plenes d’aigües verdes, i al fons marí s’hi diposita un fang negre habitat per cucs calcaris. Aquest sediment tou, una vegada compactat donarà lloc a les calcàries de l’ Argenteria.
Uns 23 milions d’anys més tard del palafit s’inunda ja que el nivell del mar puja més de 100 metres. En aquest mar obert hi neden els ammonits (el parent més proper actual és el pop, el calamar, i sèpies) i una fina pluja de fang i plàncton s’acumula en el talús mal oxigenat. Aquest fan es convertirà en les margues de la vall que hi ha entre els dos túnels.
Les calcàries del barranc de l’ Infern, tenen enregistrades a la part superior les ondulacions produïdes per l’onatge.
Els 16 milions d’anys següents els estrats van desaparèixer per l’erosió, però sabem que el mar va seguir ocupant la regió.
Fa uns 99 milions d’anys es produeix un alçament del terreny i l’ésser intemporal retorna a Collegats a viure per primera vegada en terra ferma. La plana costanera és rasa però quan el mar puja globalment de nivell, s’inunda de forma gairebé instantània.
Duran 50 milions d’anys no hi ha registre sedimentari a Collegats. Fa 40 milions d’anys el mar s’ha retirat fins una posició semblant a l’ actual i el paisatge té ja elements familiars com les primeres costes de les serres de Peracalç i Cuberes. La zona és sacsejada per terratrèmols i fortes pluges fan que els torrents arrosseguin una gran quantitat de blocs i graves des de les muntanyes, fins que la regió queda enterrada. Aquests materials se cimentaran i es convertiran ens els conglomerats de Collegats. 16 milions d’anys enrere el relleu és una plana pedregosa. Comença l’erosió i la Noguera Pallaresa va excavant lentament aquest fascinant i misteriós congost.