dimecres, 28 d’abril del 2010

La història de l'ésser intemporal de Collegats:

La història geològica, a Collegats, comença fa uns 144 milions d’anys. Un braç del mar Atlàntic, amb una fondària de menys de 10 metres, ocupa la regió. Les aigües són salobres, plenes d’aigües verdes, i al fons marí s’hi diposita un fang negre habitat per cucs calcaris. Aquest sediment tou, una vegada compactat donarà lloc a les calcàries de l’ Argenteria.
Uns 23 milions d’anys més tard del palafit s’inunda ja que el nivell del mar puja més de 100 metres. En aquest mar obert hi neden els ammonits (el parent més proper actual és el pop, el calamar, i sèpies) i una fina pluja de fang i plàncton s’acumula en el talús mal oxigenat. Aquest fan es convertirà en les margues de la vall que hi ha entre els dos túnels.
Les calcàries del barranc de l’ Infern, tenen enregistrades a la part superior les ondulacions produïdes per l’onatge.
Els 16 milions d’anys següents els estrats van desaparèixer per l’erosió, però sabem que el mar va seguir ocupant la regió.
Fa uns 99 milions d’anys es produeix un alçament del terreny i l’ésser intemporal retorna a Collegats a viure per primera vegada en terra ferma. La plana costanera és rasa però quan el mar puja globalment de nivell, s’inunda de forma gairebé instantània.
Duran 50 milions d’anys no hi ha registre sedimentari a Collegats. Fa 40 milions d’anys el mar s’ha retirat fins una posició semblant a l’ actual i el paisatge té ja elements familiars com les primeres costes de les serres de Peracalç i Cuberes. La zona és sacsejada per terratrèmols i fortes pluges fan que els torrents arrosseguin una gran quantitat de blocs i graves des de les muntanyes, fins que la regió queda enterrada. Aquests materials se cimentaran i es convertiran ens els conglomerats de Collegats. 16 milions d’anys enrere el relleu és una plana pedregosa. Comença l’erosió i la Noguera Pallaresa va excavant lentament aquest fascinant i misteriós congost.

INTRODUCCIÓ AL PLA DE CORTS

L'itinerari va d'oest a est per la carretera que travessa el pla de Corts i uneix les valls dl Flamisell i de la Noguera Pallaresa, paratge màgic que es troba en el mantell de les Nogueres, a la part més externa de la zona Axial pirinenca.
Hi trobem roques de tres eres geològiques: calcàries de Devonià, gresos, calcàries, argiles amb guixos i sals del Triàsic, i conglomerats del Terciari. La ruta passa per l'estany de Montcortès, un dels tres estanys càrstics de Catalunya.
L'arqueologia és un dels punts forts en l'itinerari, tant en el seu vessant clàssic (dòlmens, tombes medievals, romànic), com en l'industrial (salins, mineria. Les fonts salades que brollen del Tràsic van prpicirar la instal·lació de salins a Gerri de la, un recurs geològic bàsic durant molt de temps. La mina Solita va ser peculiar tant per la seva poca rendibilitat com per l'espectacularitat dels seus cristalls de calcita cobaltífera.

dilluns, 26 d’abril del 2010

dimecres, 21 d’abril del 2010

MAPA DE COM ARRIBAR FINS A GERRI DE LA SAL DES DE QUALSEVOL PUNT DE CATALUNYA O EXTRANGER!

Entrada del Pont Romànic de Gerri de la Sal


Monestir de Gerri de la Sal


Més història sobre Gerri de la Sal

Està situada a la vall de la Noguera Pallaresa, entre els congosts d'Arboló i Collegats. Hi abunden les pinedes i rouredes.
Al marge de l'agricultura i la ramaderia tradicional, bovina, porcina i ovina, entre els recursos econòmics de la localitat, hi destaca l'explotació de la sal. Aquesta s'obté per evaporació de l'aigua salada de la font de Gerri.
Va formar un municipi independent que el 1969 hi foren agregats els municipis de
Peramea, Baén i Montcortès de Pallars adoptant el nom oficial de Baix Pallars. L'antic terme incloïa els pobles de Bresca i Enseu.
  • Llocs d'interès:
Edifici de la Casa de la Sala o Alfolí. Antic magatzem dins el nucli urbà.
Església de Santa Maria de Gerri. Monestir benedictí, que conserva una imatge romànica de la Mare de Déu.
Ermita de la
Mare de Déu d'Arboló prop de la partió entre els antics termes de Gerri i Arcalís.
Antic molí fariner i central hidroelèctrica: A més de la molta del cereal de la rodalia, donava llum a Gerri i als pobles següents: Enseu, Baén, Bresca, Masies de Llaràs, Pújol, Canals, Peracalç, Useu i El Compte.
  • Festes locals

Santa Maria, 15 d'agost .
Sant Feliu
1 d'agost
Festa Major 3er dissabte del mes d'agost

dimecres, 14 d’abril del 2010

GERRI DE LA SAL.

Gerri de la Sal, capital del municipi català baix pallars (Pallars Sobirà, Lleida). Està situat al sud de la comarca. Té 152 habitants.


Situació geogràfica:
Situat a 600m sobre el nivell del mar, i amb una densitat de 3.19 habitants per km2.

Coordenades:
42º 19' 32'' N 1º 3' 56'' E.

COMENCEM A TREBALLAR!

Des de classe de biologia (14/15/10) comencem a escriure un blog sobre roques, és a dir, sobre GEOLOGIA ! =)

ENS VEIEM ;)